Un animal de conpanyia no es un joguet.
Un animal de companyia no es un joguet i un objecte per fer bonic, es un ser viu amb als seus sentiments, pors i il·lusions.
Les persones vivim moltes vegades sense pensar amb als demes i si es un animal de companyia encara es pitjor, a part de tenir acomplertes les nostres necessitats tindríem de pensar amb les necessitats dels que formen part de la nostra família.
Es millor no tenir animal de companyia que tenir-lo malament i sobretot mai a la força i amb contra d’altre membre de la família, si es així aquest animal esta condemnat a ser abandonat. |
|
 |
La elecció es nostra, nosaltres som als propietaris del nostre destí i del destí del nostres animals de companyia, molts cops no sabem triar, o no prenem un temps de reflexió abans de fer una decisió important.
Tenir un animal de companyia es una decisió important oi que si algú digues “no ser si tenir fills o no, saps que et dic en tindre i si no va be sempre als puc donar amb adopció” estaria dient una barbaritat?
Salvant les distancies molta gent actua així amb els animals de companyia i aquest es la base del problema dels abandonaments d’animals de companyia, no tractar-los com essers vius |
|
. |
Massa cops es confon ser bona persona amb demostrar que ets un bon ciudatà per que tens un animal de companyia o perquè per Nadal o desprès de un desastre col·labores amb una aportació econòmica a una causa.
No es tindria de fer res per obligació, ser bona persona es no agredir, fer mal o sotmetre a ningú. Si no podem tenir un animal de companyia es millor no tenir-lo per que una vegada als aculls ja son teus, es molt dolent fer les coses per la galeria. |
|
 |
|
|
